L’última diada de sant Jordi autonòmica?

Sant Jordi ja ha arribat, un altre any. Un dia maco, una diada agraïda. Una jornada que als catalans ens acostuma a agradar, ens la sentim molt nostrada.

Llibres = cultura, roses = natura, llegendes = tradició. Un dia en què fusionem cultura, natura i tradició. És a dir, un dia perfecte. Un país que perd la seva cultura i la seva tradició és un país mort. Catalunya és ben viva, si no us ho creieu sortiu demà pel carrer, sortiu. Catalunya bategarà, Catalunya s’emocionarà. I al seu voltant,observant-la i admirant-la, tots els catalans.

El dia de demà és per gaudir-lo, per sortir al carrer amb la família, els amics, la parella, els gossos…

Demà farem bategar Catalunya. 

Últim sant Jordi autonòmic? Esperem que sí.

📕⚘🌷😗❤

Laura Ribó 

Anuncios

Elogi a Ponent

Orgullosa de ser de les terres de Ponent, orgullosa de la seva gent. De la seva empenta cap al futur, sense perdre les tradicions i els valors més propis de cada família, Ponent és terra de tradicions i perquè no, una terra conservadora, dura, costosa, però ens hi sentim orgullosos, perquè aquí hi tenim bona gent. Gent treballadora i humil, que treballa per donar el millor de si mateix, de la terra i del bestiar, entre d’altres.

A vegades ens hem pogut sentir inferiors o desvaloritzats, però això ha acabat, o això està acabant. Estimo aquesta terra, estimo la seva gent i la seva progressió. Una terra sense por, de valents i de lluitadors.

Una terra que té el seu millor futur dins d’una Catalunya independent, vull una Catalunya que observi més els seus territoris, no només els de més població. Però això ja ho anirem “amanint”.

Terra de castells, d’art romànic, terra de pas de diferents cultures durant els anys, terra d’acollida, que durant molts anys va ser terra de fugida, terra sedentària i nòmada al mateix temps. Terra de costums.

Admiro el coratge d’aquesta terra, l’admiro. Mai s’ha donat per vençuda. Diuen que la terra fa el caràcter de la seva gent, doncs què més dir? Una gent valenta, forta i dura.

Aquest territori m’ho ha donat tot, ha sabut evolucionar al llarg dels anys tal com ho el món evolucionava. I de la millor manera. Terra de padrins i de xiquets. Orgullosíssima que els meus avantpassats m’hagin ensenyat l’amor cap aquesta terra. Què voleu que us digui una noia, filla d’una segarrenca i d’un noguerenc? Doncs la veritat!

La Ribó de Ponent

 

 

Espanya i les llengües 

“Espanya”, i quan parlem d’Espanya és per referir-nos al Govern, institucions i polítics té un greu problema amb els idiomes.

El principal problema és que es pensen que parlant únicament el castellà i malament podran arribar allà on vulguin i a més a més amb xuleria. Però, sempre els hi surt malament, sempre fent el pena.

Si hem d’enviar documents en algun lloc del món per algun motiu, per què no fer-ho amb la llengua de l'”imperio”, oi? 

Si hem de contestar una pregunta en anglès essent president del Govern, per què no dir “esho no”i passar amb un somriure de ximplet? I ens quedem tan amples, tu! 

Si ens fan una pregunta en francès, al costat d’Hollande, per què no dir “el que usted diga”o alguna cosa similar? i aquí no passarà res.

Com amant de les llengües em faria vergonya ser representada per aquesta gent. Com a catalana, crec que en aquest aspecte ens podem sentir força orgullosos, molts dels nostres polítics anant pel món amb educació i amb el domini de les llengües. Me n’enrecordo del dia de Brussel·les, quina excitació!

“Espanya” té un greu problema, però també hem de dir que no els hi ve d’un. 

Bye, bye y hasta otro ratito.

Laura Ribó