Incoherències de la vida

Avui, aquest matí,caminant pel carrer a Lleida, he vist una incoherència real. Un gosset chiguagua vestit pomposament amb el seu amo passant pel costat d’un sense sostre que demanava pel carrer. Jo unes quantes passes més enrere i al veure aquella imatge m’ha caigut el món a sobre. On estem arribant? Què estem fent malament per poder arribar fins aquest punt com a societat? (i sí, jo sóc la primera que vesteixo el meu gos).

Fins al dia d’avui no hi havia pensat, però avui al veure el gosset passant pel cantó d’aquell home que demanava dic prou. Alguna cosa hem de canviar. I no, segurament no és culpa del gos (clar que no) ni de l’amo (segur que no, l’home deu estar preocupat per si el seu gos preciós té fred, en fa tant! ) però el que sí que està clar és que estem arribant a un punt que fem fàstic com a societat per coses com aquestes. Gossos de vint-i-un botons i persones que passen fred pel carrer i que en prou feines tenen res per posar-se.

A mi m’encanten els animals, en especial els gossos i els ximpanzés, i no els voldria veure mai patir, però tampoc m’agradaria veure patir a cap persona, a cap! Així doncs, a què esperem? I sí, molts volen un “nou país” lliure, i tant, però jo també vull un país i un món on no hi hagi tantes incoherències com aquestes… i això ho hauríem de voler tots vinguem d’on vinguem i portem els colors que portem. Pensem-hi…

Gràcies,

Laura Ribó

Anuncios

4 comentarios en “Incoherències de la vida

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s